Miembros de la Peña.

Els orígens de la Comissió Jove 92 es remunten als anys 1990-1991, quan un grup de jóvens de 18 a 20 anys es van decidir a muntar una penya per a organitzar ells mateixos els seus dies de bous.

Els començaments van ser difícils, com suposem ho són per a totes les penyes, ja que el tema del paperam (permisos, assegurances i etc.) era tot nou per a nosaltres. Vam tindre la sort de comptar amb el suport institucional de les tres penyes que hi havia en eixe moment a Meliana, ja que ens van ajudar en tot el que van poder. Sobretot hem d’agrair a la Comissió El Lío el fet que ens deixaren el piló, els caixons i les seues barreres.

Bous de "Benavent".

L’any 1992 vam llogar un solar en el carrer del Sol, on ja s’havien fet corros antigament, i va ser en eixe moment quan decidírem fer bous eixe mateix any. Després d’una bona pallissa vam aconseguir fer uns corros de fusta però molt segurs i funcionals, comptant amb l’ajuda del veïnat i dels savis consells de molts aficionats.

Decidírem que el recorregut fóra: carrer del Sol, carrer Nou, carrer de les Glòries Valencianes i carrer de València. Per a eixe primer any, vam comptar amb els bous de l’actualment reconegut ramader Benavent, de Quatretonda, que en aquell moment era un ramader novell.

Els aficionats de Meliana recordarem els anys 1992, 1993 i 1994 com molt grans quant a vaques i bous, per la gran qualitat de bèsties exhibides. Cal ressaltar que els bous exhibits a la nit portaven el ferro de Machancoses. 

Embolant en el carrer del Sol.

L’any 1995, vam tindre una parada en la penya però vam tornar amb més força l’any 1996 i vam adquirir dos bous salvatges de la ramaderia de Vicente Dominguez Guendolain, de Funes (Navarra).  

Però com que esta penya la componien aficionats molt jóvens i molts d’ells no treballaven, vam estar forçats a parar altres tres anys per, així, durant la pausa, continuar arreplegant diners per a intentar fer un altre any de festes. Açò va ocórrer l’any 2000, en què participàrem en la Setmana Cultural Taurina amb l’adquisició de dos bous i una vaca de César Chico, de Terol. 

A partir d’eixe any, no vam poder fer cap més festeig però ens quedà la satisfacció d’haver aportat el nostre granet d’arena en les festes taurines de la nostra localitat.